Espectacle de dansa contemporània i música en directe. Orquestra de Cambra de la Catalunya Interior. Jove Companyia de l'escola de Dansa Montse Esteve.

Dissabte 20 de juliol de 2019. Guissona.

Programa

  1. S. Bach: Ària de la Suite núm. 3, BWV 1068
  2. S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 3
  • Allegro
  • Andante
  • Allegro
  1. S. Bach/D. Sitkovetsky: Ària de les Variacions “Goldberg”, BWV 988
  2. S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 5
  • Allegro
  • Affettuoso
  • Allegro
  1. Warlock: Capriol Suite
  • Basse-Danse (Allegro moderato)
  • Pavane (Allegretto, ma un poco lento)
  • Tordion (Con moto)
  • Bransles (Presto)
  • Pieds-en-l’air (Andante tranquillo)
  • Mattachins (Sword Dance)

Marc Castellà, piano solista

Marta Rosselló, violí solista

Míriam Cortada, flauta solista

 

Els concerts de Brandenburg

Els concerts de Brandenburg són sis concerts compostos per J. S. Bach (1685-1750), els quals representen una obra cabdal de la història de la música. Van ser un encàrrec de Christian Ludwig, marcgravi de Brandenburg, que cultivava les seves relacions amb molts músics i col·leccionava partitures, especialment de concerts. Sentí tocar a Bach i, més tard, va mencionar en to casual que estava interessat en una sèrie de concerts.

Ben aviat el tal Christian Ludwig s'oblidà de la seva petició i sens dubte se sorprengué quan, dos anys més tard, rebé una partitura bellament autografiada de Sis concerts per a diversos instruments. Probablement, Bach s'havia pres tant de temps per escriure aquesta música perquè sentia molt poc entusiasme per compondre per la petita orquestra de la cort de Brandenburg.

L'era de l'artista com a geni independent encara no havia arribat. D'aquesta forma, la dedicatòria de Bach a Ludwig és d'una humilitat extrema: “a Sa Altesa Reial, del seu humil i obedient servidor”. Tot i això, a Christian Ludwig els concerts no li semblaren prou bons com per incloure'ls en el catàleg de la biblioteca, que, de fet, comprenia quasi dos-cents concerts d'altres compositors. És força irònic, doncs, que un dels més grans compositors mundials dediqués algunes de les peces més importants de la història de la música a algú què ni tan sols va molestar-se a fer-les interpretar. En morir Christian Ludwig, al 1734, les partitures de Bach estaven intactes, com si mai no haguessin estat utilitzades, i en aquell moment van ser valorades en una quantitat ridícula de diners.

Els concerts Brandenburguesos són típics de l'època, perquè usen una diversitat de combinacions instrumentals dintre del format del Concerto grosso. En aquest projecte us interpretem els concerts núms. 3 i 5, els quals contenen alguns aspectes francament experimentals, com són la supressió del contrast entre un petit grup de solistes i un major grup de cordes acompanyant (Concert núm. 3) i el tractament virtuós del piano (Concert núm. 5).

Àries de Bach

Introduint cadascun dels concerts interpretem dues àries de Bach, que són algunes de les obres més conegudes i més interpretades del genial compositor: l’Ària de la Suite núm. 3, composada entre 1717 i 1723 i que és curiosament la primera obra de Bach que fou enregistrada (1902); i l’Ària de les Variacions “Goldberg”, una de les obres més conegudes de Bach per a teclat, adaptada per a orquestra de corda per Dmitry Sitkovetsky.

Capriol Suite

La Suite Capriol és l’obra més famosa de Peter Warlock, que és el pseudònim de Philip Arnold Heseltine (1894-1930), compositor britànic i crític musical  Es tracta d’un conjunt de danses d'estil renaixentista tractades amb llibertat, de manera que cal considerar-la com una composició original en lloc d’un arranjament.

Està formada per sis moviments contrastants: el primer, Basse-Danse, és una dansa animada; el següent, Pavane, té una naturalesa molt majestuosa, mentre que el tercer, Tordion, torna a ser d’un esperit similar al moviment inicial. Bransles és una dansa ràpida i trepidant, construïda sobre elements de velocitat i emoció.

El cinquè, Pieds en l'air, és sens dubte el moviment més popular de la Suite. Tot i que la majoria dels moviments tenen el nom del nom de la dansa, en aquest cas el nom fa referència al moviment dels ballarins, els peus dels quals han de moure’s tan suaument que amb prou feines toquin a terra. Aquest moviment és un bonic oasi de calma abans del moviment final, Matachins, un ball d'espases emocionant, la música del qual és una marxa que culmina amb un passatge de dissonàncies violentes que tanca la peça.

Template by JoomlaShine